Fins aquí la meva entrada!
Fins un altre!

Fins desprès de Nadal!

]]> http://scg1080.wordpress.com/2011/12/22/a-la-bolera/feed/ 0 scg1080 bolos-923979 http://scg1080.wordpress.com/2011/12/19/fins-despres-de-vacances/ http://scg1080.wordpress.com/2011/12/19/fins-despres-de-vacances/#comments Mon, 19 Dec 2011 06:00:10 +0000 scg1080 http://scg1080.wordpress.com/?p=463 ]]>

Aquesta serà la meva penúltima entrada abans de les vacances de Nadal ja que en el meu institut el dia abans de vacances ens anem de excursió. Ja us explicaré de que anirà en l’entrada vinent. Ara us vull dir que us lo passeu molt bé en aquestes vacances que si estan són per festejar-les i que canteu moltes nadales que la majoria són molt boniques. Que els reis mags o el Pare Noel us portin molt regals i que seguiu bondadosos amb ells. Res més a dir nomes que tingueu un bon Nadal i un prosper any nou!

Fins a la pròxima setmana!

Hola!

Aquesta setmana us parlaré d’un llibre que m’estic llegint ara mateix i que es titula -La Sombra del Viento- aquest llibre m’he l’estic llegint en castellà i és un llibre que t’enganxa des del primer moment. Jo ja m’he llegit bastants llibres d’aquest autor que és el Carlos Ruiz Zafón i és un autor que sempre els seus
Espero que us el llegiu i que sobretot que us agradi ja que és un molt bon llibre i el seus llibres tenen molt d’èxit. Per aquesta raó vaig començar-me aquest, també perquè m’havia llegit abans Marina que és un llibre on ja el comentaré en un altre moment.

http://timerime.com/en/timeline/882938/Histria+de+la+informtica/

Aquesta entrada que posso és l’entrada número 100 en el meu bloc personal que l’estic fent servir com a nota d’informàtica, que és una assignatura que no s’hem dòna gens malament.  Amb aquest bloc, ja porto tres anys fent-lo servir i sempre he estat fent una entrada setmanal això també vol dir qeu ja porto 100 setmanes de classe (ja que en les vacances no és obligatori possar però alguna vegada he fet entrades en festes, no moltes, però he fet ja ja ja).

Espero que aquest bloc continuï així de bé durant molt de temps!

Fins a la setmana vinent!

Aquesta setmana he pensat que ja tocava penjar un vídeo. Per això després de estar pensant durant una estona e vídeo que penjaria he decidit penjar “Heal the world” de Michael Jackson que com ja sabreu va morir ara fa dos anys a Los Angeles al barri de Bell Air, un dels barris més luxosos de la ciutat Americana.  Y aquesta és una de les cançons que més s’han escoltat del gran Rei del Pop, que de canviar per complet el món!

Aqui us deixo el vídeo! Fins aviat!

Aquesta setmana us vull parlar del libre de castellà d’aquest any a l’institut. S’anomena “Antología poética” (per això el títol està en castellà). Aquest llibre constitueix totes les obres publicades de Miguel Hernandez.

Miguel Hernández Gilabert (Oriola, Baix Segura, 30 d’octubre de 1910 - † Alacant,L’Alacantí, 28 de març de 1942) és un dels poetes i dramaturgs més representatius de la poesia espanyola del primer terç del segle XX.

El poema que més m’ha agradat d’aquest llibre es el de:

EL HERIDO

Por los campos luchados se extienden los heridos.
Y de aquella extensión de cuerpos luchadores
salta un trigal de chorros calientes, extendidos
en roncos surtidores.

La sangre llueve siempre boca arriba, hacia el cielo.
Y las heridas suenan, igual que caracolas,
cuando hay en las heridas celeridad de vuelo,
esencia de las olas.

La sangre huele a mar, sabe a mar y a bodega.
La bodega del mar, del vino bravo, estalla
allí donde el herido palpitante se anega,
y florece, y se halla.

Herido estoy, miradme: necesito más vidas.
La que contengo es poca para el gran cometido
de sangre que quisiera perder por las heridas.
Decid quién no fue herido.

Mi vida es una herida de juventud dichosa.
¡Ay de quien no esté herido, de quien jamás se siente
herido por la vida, ni en la vida reposa
herido alegremente!

Si hasta a los hospitales se va con alegría,
se convierten en huertos de heridas entreabiertas,
de adelfos florecidos ante la cirugía.
de ensangrentadas puertas.

                  II

Para la libertad sangro, lucho, pervivo.
Para la libertad, mis ojos y mis manos,
como un árbol carnal, generoso y cautivo,
doy a los cirujanos.

Para la libertad siento más corazones
que arenas en mi pecho: dan espumas mis venas,
y entro en los hospitales, y entro en los algodones
como en las azucenas.

Para la libertad me desprendo a balazos
de los que han revolcado su estatua por el lodo.
Y me desprendo a golpes de mis pies, de mis brazos,
de mi casa, de todo.

Porque donde unas cuencas vacías amanezcan,
ella pondrá dos piedras de futura mirada
y hará que nuevos brazos y nuevas piernas crezcan
en la carne talada.

Retoñarán aladas de savia sin otoño
reliquias de mi cuerpo que pierdo en cada herida.
Porque soy como el árbol talado, que retoño:
porque aún tengo la vida.

Encara que no us agradi la lírica aquest llibre no es gaire dificil de llegir.

Espero que us hagi agradat el poema! Fins a la setmana vinent!